Opinió
Pulicat al Periòdic d'Andorra el 02.03.2016
El primer de tot seria aclarir en què consisteix exactament la intel·ligència emocional.
Recordem que ja fa temps vam parlar de la teoria de les intel·ligències múltiples del psicòleg nord-americà Howard Gardner, la qual determina que totes les persones tenim vuit tipus de intel·ligències que marquen la nostra relació directa amb la resta de les persones i amb el món: la intel·ligència lingüística verbal, la lògic matemàtica, l’espacial, la musical, la corporal cinestèsica, la naturalista, la intrapersonal i la interpersonal. La intel·ligència emocional abastaria les dues darreres intel·ligències que acabem de anomenar. És a dir, aquesta intel·ligència es refereix a la capacitat humana de sentir, entendre, controlar i modificar els estats emocionals en un mateix i en els altres. No es tracta d’ofegar o amagar les nostres emocions, sinó d’assolir la capacitat necessària per tal de poder dirigir-les i equilibrar-les positivament.
Per tant, l’educació emocional ha de formar una part important en l’educació dels més petits. Però, són els pares les persones més adequades per ensenyar als nens des de ben petits a desenvolupar la seva intel·ligència emocional i la manera de canalitzar les seves emocions. És molt important que els nens aprenguin a controlar-se i a ser
empàtics amb els altres. Això els evitarà moltes frustracions en el futur i els prepararà per afrontar millor els problemes de la vida quotidiana.
Una de les coses més importants és ser capaços d’adonar-nos de si el nostre fill no està madurant d’una forma apropiada pel que fa a les seves emocions. Per exemple, les rebequeries són molt típiques entorn als dos anys d’edat, però quan un nen major d’aquesta edat segueix agafant-les, aquest fet ens indica que té un problema de regulació de les seves emocions.
Les emocions es desenvolupen al llarg de tot el cicle vital, però com més d’hora comencem a desenvolupar-les, els resultats que aconseguirem assolir seran molt més productius. De fet hi ha estudis que ens diuen que des dels dos anys i mig ja és possible educar les emocions i el que és més important que això té influència durant tota la vida de la persona.
Doncs, caldria que ensenyéssim als nens a pensar més sobre les seves emocions, a distingir com se senten i a manifestar-ho verbalment. Però també, a detectar com se senten els altres. Hauríem d’ajudar-los a aprendre formes per canalitzar les seves emocions, per poder expressar-les i regular-les. També hauríem d’afavorir la importància de la comunicació amb els pares, amb els professors i amb els seus iguals i animar-los des de petits a fer amics. Totes aquestes són coses que els van a ajudar al llarg de tota la seva vida.
Altres punts importants són desenvolupar la seva capacitat d’escoltar activament i la seva empatia. Per desenvolupar aquesta darrera capacitat emocional cal raonar amb els nens contínuament mitjançant preguntes com aquestes: Com creus que se sent la teva germana després del que li has dit? Per què creus que està plorant la mare? Creus que el pare està avui content?
I amb això hauríem d’acabar per avui, encara que he d’afegir que el tema resta molt incomplet. Hi ha moltes mes capacitats que s’haurien de treballar per aconseguir aquesta maduresa emocional necessària en el nens –i adults–, com per exemple: aprendre a controlar la ira, saber reconèixer i nombrar les pròpies emocions, etc.