Publicat al Periòdic d'Andorra el dimecres, 28 de juliol de 2021
L’ensenyament ha anat evolucionant amb el pas del temps i amb els nous avenços tecnològics. Al segle XXI són necessàries noves habilitats per educar els estudiants, ja que el gran avanç de la tecnologia ha anat minvant les habilitats socials i emocionals. Per tant, el desenvolupament de la part socioemocional dels alumnes esdevé un aspecte essencial per impulsar el seu èxit personal i el seu futur professional. Aquestes habilitats fonamentals estan relacionades amb la qüestió interpersonal, és a dir, amb les habilitats toves com, per exemple, la resolució de problemes, la creativitat i el foment de la feina en equip, etc. L’enfocament d’ensenyament tradicional de les escoles, es manté força centrat en el model de memoritzar i mecanitzar o en el desenvolupament de competències; per tant, ofereix als alumnes coneixements tècnics i teòrics sobre diferents disciplines, però tendeix a deixar en un segon pla el desenvolupament de les habilitats socioemocionals. De la mateixa manera caldria assenyalar que, tot i el ràpid avanç tecnològic, els programes escolars han tingut una reacció lenta per incorporar disciplines tecnològiques com la programació o l’enginyeria. Moltes vegades ens preguntem per què alguns estudiants triomfen a l’acabar la seva etapa escolar i altres no. L’ús d’algunes habilitats no cognitives, com per exemple, la persistència i la confiança en tu mateix, poden resultar molt més determinants per assolir l’èxit que la capacitat intel·lectual per si sola. I això ho observo contínuament. Hi ha estudiants amb una gran capacitat d’aprenentatge i memorització que per falta de persistència no acaben els seus estudis. No obstant això, hi ha altres que ho aconsegueixen a força de molt esforç i motivació per arribar a aconseguir el que tant desitgen. Al fomentar el treball en equip en els centres educatius també s’estan promovent habilitats molt importants com ara la comunicació verbal i escrita, el lideratge, l’organització, l’administració del temps i la tolerància al fracàs, entre d’altres. L’ensenyament ha de fomentar en els alumnes aspectes com la passió per viure cada dia per assolir els seus objectius; la curiositat; la imaginació; el pensament crític per discernir la realitat enmig de tot el caos d’informació, molta d’ella enganyosa o negativa, que ens envolta i la determinació, és a dir, la passió i perseverança per aconseguir metes a llarg termini. Cal ensenyar-los a no donar-se per vençuts davant el mínim obstacle, a seguir endavant intentant-ho de nou, les vegades que faci falta. I al parlar-vos d’aquest tema vull incloure aquí la meva frase preferida i que tinc col·locada en el meu escriptori molt a prop meu: «No es fracassa al caure, sinó al no aixecar-se després». I us puc assegurar que funciona. M’he caigut moltes vegades i m’he aixecat altres tantes i aquí segueixo lluitant sempre per aconseguir els meus objectius. Però, és necessari assenyalar que per tal d’arribar a aconseguir triomfar en alguna cosa en la qual has fallat abans, no pots actuar de la mateixa manera que ho havies fet la vegada anterior. Cal que canviïs la teva forma d’afrontar els reptes i busquis noves alternatives per arribar a resoldre el problema.