Publicat al Periòdic d'Andorra el dimecres, 21 de juliol de 2021
La premsa parla avui d’una baralla que hi va haver després d’un concert a Soldeu. Els comentaris expressats després per algunes de les persones que han llegit aquesta notícia em semblen incongruents i molt poc meditats i crec que no haurien d’escriure aquestes coses que a la meva manera de veure només fomenten més odi i no concòrdia. Valorar a tota la joventut de la societat andorrana com una xusma per les accions d’uns pocs em sembla una barbaritat, ja que jo tinc el plaer de conèixer a molts joves d’Andorra que són meravelloses persones. A més, el fet que un jove cometi una vegada una infracció no vol dir que sigui un delinqüent, vol dir que és un jove. Només això. I l’altra solució proposada em sembla una ximpleria. Com solucionarà el problema expulsar els joves del país i especialment si són andorrans. El que cal és més conscienciació i educació ètica. Tant per als joves com per a molts adults. Però la veritat, i ja no parlo de delinqüència, és que la joventut amb tanta llibertat se’ns ha escapat de les mans. Saben que ningú els pot tocar i quan fan alguna cosa saben que estan impunes. Em preocupa molt més que una baralla el fet que nois i noies joves, gairebé nenes, de tot just 14 o 15 anys, fins i tot conec algun cas de 12, mantinguin relacions sexuals com si això fos el més normal del món quan haurien d’estar dedicant-se als seus estudis i a gaudir la vida d’altres maneres. I encara em preocupa més que els pares amb l’excusa moderna de ser amics dels seus fills ho permetin o fins i tot promoguin aquesta actitud donant el seu consentiment. Perquè no puc deixar de pensar com serà el futur de molts d’aquests nens i nenes i em preocupa molt que ja tinguin parella a partir d’edats tan joves i supediten les seves vides a aquestes relacions immadures i abocades, la majoria d’elles, a un fracàs segur al cap de pocs anys. Per resoldre els problemes, no només de la violència juvenil, sinó també d’una societat jove que a poc a poc està perdent certs valors, no n’hi ha prou amb l’escola, és necessària també la col·laboració de la família i per descomptat de les lleis i les autoritats. El que està passant es deu a múltiples factors com, per exemple, la seva contínua frustració al sentir-se sols per causa de la desestabilització de les seves llars i de veure tanta injustícia social. Això els condueix a ser més retrets i esquerps i tenir una tendència a buscar posicionaments més forts de rebel·lia, com si busquessin mantenir una espècie de venjança contra els que no els han proporcionat la felicitat i el dret a ser útils a la seva societat. S’ha demostrat que els índexs de suïcidi juvenil per aquestes causes són alarmants. Per acabar, ja que no tinc més espai per afegir altres coses que també considero importants, m’agradaria assenyalar que una societat que es construeix sense aportar als joves uns suports fonamentals de principis i valors, està abocada a patir la violència d’aquests des d’edats molt primerenques, però dissenteixo dels comentaris fets per altres persones pel que fa a aquesta notícia i crec que la societat andorrana està conformada per una joventut majoritàriament pacífica i amb bons valors. Alguns d’aquests joves no ho saben, però porten dins aquests valors i quan parles amb ells afloren a flor de pell. Però, és clar tot pot millorar-se amb una major atenció ben encaminada cap al problema. Seria necessari, abans d’emetre judicis totalment negatius i que no aporten res a la solució del problema, reflexionar per entendre millor aquests problemes fomentats en molts casos per la societat en què els ha tocat viure i tots els problemes subjacents en ella.