Publicat al Periòdic d'Andorra el dimecres, 17 de març de 2021
En aquesta ocasió vull parlar-vos d’un trastorn específic de l’aprenentatge que també afecta alguns dels meus alumnes i que s’anomena disculcalia. Aquest problema fa que molts alumnes no puguin seguir el ritme de les classes de matemàtiques i, fins i tot, que acabin desistint de la probabilitat d’arribar a aprovar-les.
Però, què és exactament la discalcúlia? Es tracta, com ja hem dit, d’un trastorn específic de l’aprenentatge de les matemàtiques en nens, adolescents i, fins i tot, adults que provoca tota una sèrie de dificultats que fan que no aconsegueixin obtenir els resultats esperats en aquesta matèria. A continuació podem veure algunes d’aquestes dificultats.
En primer lloc, l’alumne té una mala comprensió dels nombres, de la seva magnitud i de les seves relacions. En segon lloc, sent la necessitat de comptar amb els dits per afegir números d’un sol dígit en lloc de fer-ho recordant el concepte bàsic matemàtic com ho fan els seus companys. A més, es perd enmig de la computació aritmètica i pot canviar de procediment a l’hora de resoldre un problema. Per acabar, li costa molt l’aplicació de conceptes, fets o procediments matemàtics per arribar a resoldre bé problemes quantitatius. Els nens amb un impediment matemàtic tenen unes característiques comunes. Els costa comprendre els conceptes de valor posicional i quantitat, línies numèriques, valor positiu i negatiu. El mateix els succeeix amb la forma d’entendre i resoldre problemes escrits. A més, els és molt difícil seqüenciar informació o esdeveniments i aplicar els passos involucrats en les operacions matemàtiques. Tampoc entenen el concepte de fraccions i els costa donar el canvi i manejar diners. No reconeixen patrons al sumar, restar, multiplicar o dividir i els costa comprendre els conceptes temporals, com els dies, les setmanes, els mesos, les estacions, els trimestres, etc. Finalment, tenen dificultats a l’hora d’organitzar problemes en paper, mantenir els números alineats, etc.
Sabent tot això, hauríem de plantejar-nos, com es pot tractar la discalcúlia?
Els problemes amb les matemàtiques s’han de tractar amb una intervenció individualitzada i dirigida de l’alumne i sempre tenint molt en compte les seves fortaleses i debilitats acadèmiques. La intervenció haurà d’estar especialment dissenyada per a posar remei a les debilitats de l’infant en cadascuna de les àrees específiques de les matemàtiques on tingui problemes. Per exemple, podríem treballar el sentit numèric, la memorització de fets matemàtics, el càlcul precís o fluid o el raonament matemàtic precís.