Publicat al Periòdic d'Andorra el 22 de març de 2017
Opinió
Qui no ha lleguit o ha vist alguna vegada representat al teatre el Don Juan de Zorrilla? Don Juan Tenorio, personatge deutor d’El burlador de Sevilla, obra escrita l’any 1630 i atribuïda a Tirso de Molina. Però no només de don juanes va la cosa, perquè, encara que el seu Don Juan Tenorio és el drama romàntic més popular de la nostra escena, José de Zorrilla va escriure moltes altres obres teatrals, per a gairebé tothom, molt menys conegudes. A més que hem d’afegir a aquesta tasca com a dramaturg la del poeta, ja que Zorrilla també va escriure poesia.
Així, tenim moltes altres representacions teatrals d’aquest dramaturg, totes elles impregnades del romanticisme de la seva època del qual Zorrilla va ser un dels majors representants, especialment en la seva vessant nacionalista i tradicional, com, per exemple, A buen juez, mejor testigo, llegenda en versos inclosa al seu volum Poesias i inspirada en la tradició toledana del Crist de la Vega que, miraculosament, declararà com a testimoni davant l’incompliment d’una promesa de casament, Margarita la tornera, que constitueix el primer Don Juan de Zorrilla. En ella, Don Juan d’Alarcón tracta de culminar les seves gestes com a conqueridor seduint a una monja, la bella Margarita, que és la tornera del convent, o El Zapatero y el rey que, estrenada el 1840, és l’obra amb la qual Zorrilla aconsegueix el seu primer gran èxit i prestigi. En ella el dramaturg exalça la figura del rei Pere de Castella, trencant amb la tradició negativa que l’envoltava, a l’engrandir la seva virilitat amb la victòria que aconsegueix sobre una conjuració contra la seva persona.
Pel que fa a la celebració del Bicentenari del dramaturg i poeta a Valladolid, els actes s’emmarquen entre el 21 de febrer, data en què es van complir els 200 anys del seu naixement, fins el 23 de gener del 2018, any en què es compleixen els 125 de la seva mort.
Entre aquests actes destaquen una exposició sobre el temps, la vida i l’obra de José Zorrilla; una quedada poètica sota el lema: ¡Cuál gritan esos malditos! el 22 d’abril; i, com no podia ser d’una altra manera, diverses produccions teatrals: Tenorio (en busca del libreto perdido), de la companyia Arcón de Olid el 3 i el 4 de juny i Don Juan Tenorio, el musical, el 24 i 25 de juny, nova producció del Teatro Corsario.
I acabaré amb aquesta coneguda frase amb la que el nostre cràpula, a manera d’un Casanova a l’espanyola, tracta de conquerir la dama objecte del seu desig, en aquest cas doña Inés: «¿No es cierto, ángel de amor, que en esta apartada orilla más pura la luna brilla y se respira mejor?». Espero que com jo tingueu l’oportunitat de veure alguna altra obra de l’autor. I si no és així! Per a què són els llibres?