Opinió
Publicat al Periòdic d'Andorra el 21.09.2016
Actualment, immersos dins d’una societat globalitzada, vivim a un ritme accelerat i estressant que sense voler hem contagiat als més joves de casa i que, sense cap mena de dubte, ens fa perdre qualitat de vida. Ara, la majoria dels nens i joves gaudeixen més hores asseguts davant d’un vídeojoc o un ordinador que gaudint de les meravelles que ens ofereix la natura. Però, encara cal anar més lluny. No els agrada anar a jugar a un parc; s’avorreixen amb els gronxadors o jugant amb altres nens. No és un mica trist? La crua realitat és que la natura s’ha tornat massa lenta per a ells. Els joves, i no tant joves, ara estan acostumats a gestionar una gran quantitat de converses alhora al seu mòbil a través de les xarxes socials. Utilitzen el seu móvil sense parar mentre «parlen» alhora amb els amics que en aquest moment estan compartint amb ells el seu temps i espai real. Però, de vegades, ni els miren. Els veus reunits en grup i atenen més als seus mòbils que als seus companys, igual que està succeint amb els adults.
Aquesta addicció a la velocitat i la híper estimulació estan fent que el temps que passem en contacte amb la natura i que compartim directament amb les persones sigui cada vegada menor i mantenir un contacte diari amb la natura i amb tot el que aquesta comporta –passejades, esport, evasió, etc.– és molt necessari per mantenir allunyats l’ansietat i l’estrès quotidià.
Per això, els adults, com a exemple dels més joves, hem de promoure realitzar certes activitats a un ritme lent, pacient i assossegat. Deixem de banda per una estona les pantalles i dediquem temps a gaudir del nostre entorn.
Per exemple, el fet que els nens puguin admirar com creix una planta a casa, que la reguin i la cuidin, ajuda molt.
Així, arriben a comprendre que també cal cuidar i regar les amistats, perquè es moren de la mateixa manera que ho fa una planta sense cures, si no se les tracta adequadament.
El que sí que queda clar per gairebé tothom, és que el contacte i la contemplació de la naturalesa actuen com un recurs que ajuda a recuperar l’equilibri psicològic.
Per això, hem de fer que els nens surtin al parc una estona almenys els caps de setmana, encara que plogui o faci fred. Que s’acostumin a jugar fora de casa i no els deixem hores i hores enganxats al mòbil o a l’ordinador.
També podem preparar algunes sortides o excursions al camp, fer un ninot de neu a la muntanya, anar a veure els ametllers en flor (una de les meves activitats favorites, el mateix que recol·lectar petxines a la platja) . De fet guardo moltes d’aquestes petxines com si fossin un gran tresor. Hi ho són, perquè quan les miro em recorden coses belles i bons moments. Les activitats són infinites, la qüestió és tenir ganes de deixar de banda una estona les noves tecnologies i sortir a gaudir del nostre entorn. El nostre cos i el dels nostres ens ho agrairà!