Buscar
  • Fabiola Sofía Masegosa

A LA MEMÒRIA DE FEDERICO GARCÍA LORCA


Opinió

Publicat al Periòdic d'Andorra el 24.08.2016

El passat 19 d’agost es va complir oficialment el 70 aniversari de la mort d’un gran poeta i

dramaturg, Federico García Lorca. Però, la data real de l’assassinat del poeta va ser el dia 17 d’agost de l’any 1936 a Víznar-Alfacar.

L’escriptor va morir víctima d’una guerra cruel i sense cap sentit que va enfrontar a tot un país dividint-lo en dos bàndols. Però, no oblidem mai que molts més intel·lectuals, tant d’esquerres com de dretes, van morir o van haver

d’exiliar-se fora d’Espanya per tal de salvar la seva vida. Entre tots ells, m’agradaria destacar la figura del poeta Miguel Hernández, mort de tuberculosi –tancat dins d’una presó– degut a la mala alimentació, o al poeta surrealista Hinojosa, primera víctima d’aquesta guerra el qual va morir afusellat davant la tàpia del cementiri de Màlaga, la seva ciutat natal.

Però, per què van afusellar realment a Lorca? La veritat és que existeixen diverses raons que van motivar, segons un informe del 1965 de la Prefectura Superior de Policia de Granada, el seu afusellament. A més dels motius polítics i ideològics –era un acèrrim defensor de la República i els seus escrits estaven impregnats dels seus ideals de llibertat i justícia social–, Lorca era homosexual, cosa molt reprovable i considerada com una aberració en aquella època i, també se l’acusava de maçó pertanyent a la lògia Alhambra, en la que va adoptar el nom simbòlic de Homer, desconeixent-se el grau que va aconseguir en la mateixa. Però, molts investigadors creuen que els motius van ser només les picabaralles motivades per certs interessos familiars.

Per tant, Lorca va morir afusellat a les mans dels falangistes el dia 17 d’agost –just després d’haver acabat d’escriure La casa de Bernarda Alba, la seva millor obra teatral– juntament amb altres tres reus amb els quals va compartir cel·la durant tres dies, els anarquistes i banderillers de la plaça granadina Francisco Galadí i Joaquín Arcoyas, i el professor ateu Dióscoro Galindo. Però, on són els seus cadàvers? Potser mai ho sabrem! Aquest és un altre misteri que envolta la mort del emblemàtic poeta.

Després de la mort de García Lorca el barranc de Viznar va ser el territori sagrat dels demòcrates granadins. En l’actualitat la democràcia ha urbanitzat aquest espai simbòlic i ha construït allí un parc en record de les víctimes de la Guerra Civil.

Però, pel record, cal tenir sempre present a la memòria que el que més estimava Lorca a la seva vida era els llibres.

Les seves paraules ho demostren: «¡Libros! ¡Libros! He aquí una palabra mágica que equivale a decir ‘amor, amor’, y que debían los pueblos pedir como piden pan».


6 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo