Opinió
Publicat al Periòdic d'Andorra el 20.07.2016
Realitzar tests de QI ha estat en el passat molt de moda per valorar la intel·ligència i les capacitats intel·lectuals de les persones. Avui, se sap que no s’ha de exagerar la importància de tenir o no tenir un QI elevat ja que hi ha moltes altres qualitats que poden incidir favorablement en el fet d’aconseguir assolir amb èxit els teus objectius. Aquestes són, entre d’altres, la dedicació, la constància, la motivació, la confiança en un mateix i les habilitats socials.
Tothom sap que hi ha persones molt intel·ligents, però que no s’esforcen gaire ni tenen ganes de fer res, fet que al final es tradueix en pitjors resultats que els de les persones considerades, entre cometes, menys intel·ligents però que demostren mantenir una constància per realitzar les tasques que els permetin arribar a assolir els seus objectius. I el que encara és més important és que un QI més elevat no comporta necessàriament un major nivel de felicitat.
A més de tot això, caldria tenir en compte que els tests de QI no mesuren una capacitat tan important com la creativitat la qual, a través d’idees innovadores, contribueix eficaçment a buscar solucions diverses per a tots els problemes que poden sorgir en el nostre camí fins a aconseguir arribar a les nostres metes.
Un altre punt molt important és que aquests tests atorguen prioritat a certs coneixements, especialment matemàtics i de llenguatge, deixant de banda altres igual o més importants; perquè, segons afirma la teoria de les Intel·ligències múltiples de Howard Gardner, hi ha almenys vuit tipus de capacitats o intel·ligències: la lingüística, la lògic-matemàtica, l’espacial o visual, la musical, la corporal-Kinestèsica, la intrapersonal, la interpersonal i la naturalista. Moltes d’elles, com ja hem vist, oblidades a l’hora de conèixer el nostre coeficient intel·lectual, la qual cosa converteix al test en una mesura parcial i incompleta de la nostra veritable intel·ligència.
També, convé saber que les més recents investigacions afirmen que la intel·ligència i el QI no són constants i, que per tant, poden millorar-se amb la pràctica i l’entrenament cerebral adequats. Però, a més de la genètica i l’entrenament adequat, tenim d’altres factors que també incideixen directament fent que el nostre cervell sigui méso menys productiu. Així, s’ha demostrat que per aconseguir el major rendiment intel·lectual és també necessari controlar l’estrès, dormir les hores necessàries, mantenir una alimentació sana i equilibrada i fer exercici físic moderat.
Així que no hauríem de deixar mai que els valors marcats per un test condicionin la nostra vida i determinin el nostre triomf o fracàs en ella.